dimecres, 28 d’agost del 2013

NAVARRO, Ginés:"Bataille o els incerts reflexos del desig". Sinopsis de Sílvia Gil Cordero

LA FILOSOFIA COM A FORMA DE VIDA

NAVARRO, Ginés: "Bataille o els incerts reflexos del desig". Sinopsis de Sílvia Gil Cordero 




El professor de Filosofia a la UNED, Ginés Navarro a l' obra La filosofia com a forma de vida, dins de l' article que ell titula: "Bataille o els incerts reflexos del desig", explica que si ve la filosofia ens ha presentat la vida com quelcom ordenat, a l' obra de George Bataille (com per exemple, Les llàgrimes d' Eros L' erotisme), la vida té a veure amb els fenòmens més pertorbadors com ara la sexualitat, el sacrifici i la mort, que per ell, apareixen entrelligats. 

És per això que ens porta de la mà, per desvetllar-nos la ontologia del vivent, quan la supervivència de la cèl·lula és amenaçada des de dins per pròpia acumulació, evitant la mort introduint un nou ésser al món, que, a la seva vegada, serà com a còpia, separat de la unitat, que ja restarà perduda per sempre. És per això que, a l' ésser viu hi ha un record i una aspiració, la del retorn a la continuïtat de l' ésser. 
"La unitat serà viscuda com un retorn a l' origen i una fusió-dissolució en l' altre" (pàgina 184).

L' Eros o l' amor, serà la força que reunirà els cossos i els cors dels amants que només trobaràn consol, l' un al costat de l' altre, perquè els autèntics amants, escriu Ginés Navarro, són aquells pels quals la distància i la separació són viscudes com un patiment. Però precisament, i de manera aparentment contradictòria, la manca de separació, de límits, també és violència, perquè és l'' anul·lació de la diferència, fins i tot, de les convencions socials. 

Així doncs, aquest "perill" que té el desig ha estat contraposat pel treball. El treball reprimeix el desig i, a l' inrevès. Així doncs, ha calgut certes interdiccions sobre les conductes sexuals per a fer possible el treball. 

Arribats aquí, em vaig fer una pregunta. La conducta de l' anomenat workaholic , la persona addicta al treball, podria tenir a veure amb un defecte de desig, una manca de desig? Efectivament, el workaholic té una conducta obsessiva-compulsiva que l' allunya de la família i el teixit social. 

Però no tot és negatiu amb l' interdicte, amb la prohibició, ja que fa possible  un món ordenat, calmat. Això, no obstant, fa que ens allunyem del món animal, fins el punt que, fins i tot,en l' erotisme com a transgressió, mai s' aconsegueix el simple retorn a la sexualitat animal inconscient, ja que el subjecte s' entrega a les passions sense perdre la consciència. 

Per Bataille, ens indica Ginés Navarro, la vida humana com a societat,  té a veure amb el treball i la raó mentre que la naturalesa és violència. El joc, la sexualitat i la festa tenen a veure amb el caos i la violència. És per això que l' interdicte la prohibició està centrada principalment en la sexualitat i la mort.

Pel que fa a la mort, l' observació del cadàver fa angúnia, perquè és la viva imatge de la violència de la naturalesa. És per això que l' home del neandertal pensa en la sepultura i també dona lloc al pensament simbòlic. El cadàver, la sang i la putrefacció és negat i eliminat de la consciència que queda reduïda a una cosa neta, buida, neutra. Només així, la humanitat deixa de tenir-li por a la mort. 

La vida també té un caràcter tràgic ens dirà Bataille, mitjançant el professor Navarro, ja que l' ésser viu per mantenir-se en vida, ha de devorar i alimentar-se d' altres éssers vius. (Em pregunto jo ara, a l' alçada d' aquesta exposició: Canviaria la percepció de Bataille, mort l' any 1962, si sabés que hi ha persones que diuen viure de la llum, únicament?) Aquesta necessitat vital, ha fet necessari l' ús del control de la despesa, càlcul dels recursos, previsió del futur, etc., on l' interdicte es fa necessari per permetre i sostenir la vida de l' individu. 

Com es pot trobar una sortida a tant de càlcul i control? Tenint present la festa, la orgia; el carnestoltes en el món cristià i les "saturnàlies" a l' antiguitat, A les festes s' acostumava a sacrificar un animal diví per després gaudir del plaer de la manca de restriccions. L' animal sobirà i sagrat, serà perseguit, caçat i mort. Nosaltres, no podem, no obstant, retornar a l' animalitat per la pròpia prohibició. Potser el que volen simbolitzar les màscares zoomòrfiques de la cultura egipcia, serà justament la sintesi de l' animal i l' home. 

A la mateixa vegada en la petita mort que és l' orgasme, per Bataille, trobem el cos ple de sang; els òrgans moguts per moviments violents sense control  i en la mateixa mort hi ha  moviment de convulsió, És l' animal que actua dins de l' home, des del seu interior. I, això és amenaçant per la consciència. En el moment de la plètora, els límits es trenquen i, també, l' aïllament de l' individu. En el joc de l' amor altre fa possible l' experiència interior de la continuïtat...La "célula gemelar" dirà el filòsof i escriptor, Michel Tournier a l' obra Los Meteoros. 

L' home ha cosificat l' animal, convertint-lo en bèstia de càrrega, en eina de treball. Però, l' home també s' ha cosificat, a si mateix. La transgressió de la prohibició, de l' interdicció, es veu com un perill per l' individu perquè va més enllà de l' individu, perquè trenca els límits. Abandona també la paraula (apunto jo, com deia Aristòtil) perquè diu Bataille mitjançant el professor Navarro, la paraula pressuposa l' objecte (tal i com es pot veure, apunto jo, a L' ésser i el no-res de Sartre, quan aquest diu que per recuperar el nostre ésser, mitjançant el llenguatge, es necessari posar-nos com a objecte del proïsme).  Perquè, la humanitat s' ha construït a si mateixa convertint-se en cosa. 

Així doncs, per Bataille ens diu el professor Navarro, el silenci no és ignorància. Els bessons Jean-Paul, a l' obra de M. Tournier, Los meteoros, utilitzen dins la seva cèl·lula de bessons (célula gemelar), el llenguatge criptofàsic. 

BIBLIOGRAFIA:

NAVARRO, Ginés (2013),  "Bataille o els incerts reflexos del desig",en VVAA & LLORCA, Albert (coord.), La filosofia com a forma de vida, Barcelona: La Busca, pp. 181-201

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada